I ara què?

I ara, quan les comportes s'obren i brolla l'aigua, ara és quan et gires cap a la finestra amb tanta força que el clatell se'n ressenteix i perds la vista allà al fons, ben lluny, exactament a on vas, on ben a dins ja has viatjat abans moltes vegades.


Allà on s'acaben els camps de roselles i comencen les ciutats que esperen.