...però alguns animals són més iguals que d'altres.
Aquesta frase de "La rebel·lió dels animals" d'Orwell sempre m'ha encantat perquè és una veritat com un piano i mai deixarà de ser actual.
El dimercres pe Parlament espanyol va aprovar de manera definitiva la nova llei d'avortament. Segons ella serà possible el procediment en els primers 14 mesos de l'embaràs sense el permís dels pares. És igual si estic d'acord o no, perquè tampoc crec que -com a home- tingui dret a opinar.
El tema que em sembla curiós (o no, si ho penses bé) és l'opinió de la Conferencia Episcopal Espanyola sobre el tema. Bé, no és difícil endevinar com és. A mi m'interessa més, però, la que la CEE va expressar un cop aprovada la llei.
Fa uns mesos amenaçaven als polítics amb negar la comunió als que en votarien a favor. Fins i tot vaig sentir la paraula 'excomunió'. Ara la llei està camí cap a Palacio Real perquè la firmi el rei. Però podem estar tranquils perquè la CEE diu que "el acto de rey es distinto y con una cualificación moral distinta la de un político que da su voto a libertad". Sí, sí, ja sé el que penseu: pobre de rei, que no pot decidir i votar lliurement. Em sap greu per a ell, perquè està condemnat a seguir anant a l'església els diumenges. Com a mínim li donaran de menjar. No com als polítics que -si van votar "a libertad" però en contra del que volen els bisbes- si ja els deixen entrar a la missa, hauran de portar crispetes. Perquè amb l'hòstia no poden comptar... per part dels eclesiàstics, com a mínim; segur que els votants els en tenen reservades unes quantes.
Feta la llei, feta la trampa. El rei pot dir que està a favor de la nova llei però no anirà a l'infern amb els parlamentaris i -n'estic convençut- uns quants bisbes; potser els mateixos que li prometen això. Clar, també pot dir que no està a favor. I què passaria llavors? Doncs res. Per una qüestió molt simple: no té dret de vet. Segons diu la Constitució espanyola:
Artículo 91.El Rey sancionará en el plazo de quince días las Leyes aprobadas por las Cortes Generales, y las promulgará y ordenará su inmediata publicación.
Cada cop em sap més i més greu pel rei. No pot decidir res de política ni de la seva vida espiritual. I a sobre cremen les seves fotos i dibuixen el seu fill en la portada d'una revista xunga. Jo abdicaria anunciant que me'n vaig a viure amb els pastor de cabres a Mongòlia, i entrant a l'avió els ensenyaria a tots cordialment el dit...
Si Juan Carlos no se sent gaire favorable a la llei, sempre pot prendre l'exemple del seu amic Balduí de Bèlgica: abdicar durant dos dies per no haver de sancionar la llei. Tan de bo fos tan simple això. Sens dubte, però, una hora després de renunciar el càrrec es trobaria un bon número de catalans davant la seva porta, intentant annexar el Palacio de Zarzuela als països catalans, que dues hores després ja serien independents... o annexats per Andorra.
Quina lliçó podríem aprendre d'aquesta història? Que si ets desgraciat perquè hi ha gent que t'adora i la gent que t'odia igualment pel com vas néixer sense tenir dret de decidir si vols ser fill de reis o no, sempre podràs comptar amb els desgraciats als que una gent adora i d'altra odia pel què són perquè ho han volgut ser. Tindràs el cul ben net dels seus petons...
Francisco Goya, Una Escena (c. 1816)
Real Academia de San Fernando, Madrid
2 comentarios:
El Rei ha nascut soberà per sobre de tots els espanyols- 1era de moltes injustícies.
"El poder ejecutivo lo forma un Consejo de Ministros presidido por el Presidente del Gobierno, que ejerce como Jefe de Gobierno. Es el monarca quien propone al Presidente del Gobierno tras las elecciones generales y quien lo mantiene en el cargo mientras conserve la confianza del Congreso de los Diputados.
El poder legislativo se establece en las Cortes Generales, que son el órgano supremo de representación del pueblo español. Las Cortes Generales se componen de una cámara baja, el Congreso de los Diputados, y una cámara alta, el Senado. (...)"
I si, pot tenir vostè raó en que "En la mayoría de las monarquías parlamentarias actuales la autonomía y poderes del monarca están muy limitados y recortados, pudiendo el Parlamento en cualquier momento tomar decisiones que obliguen a su cumplimiento por parte del Rey. Las excepciones a estas limitaciones generalizadas son puras reminiscencias históricas que se mantienen por tradición en algunas monarquías más antiguas, aunque normalmente se refieren a temas de poca trascendencia para la vida política del país. La toma efectiva de decisiones se mantiene en el Gobierno y en las distintas cámaras de representación parlamentaria, que en una monarquía parlamentaria son considerados los depositarios de la soberanía popular.
En este tipo de sistema político el monarca sanciona las leyes y decretos que le son presentados para firmar por parte del Gobierno y Parlamento.
Suele ser habitual en una monarquía parlamentaria que el monarca disfrute de privilegios en función de su papel como máximo representante del país y Jefe del Estado. Estos privilegios suelen referirse no sólo al mantenimiento económico de la familia real y su seguridad, sino también a cuestiones de inmunidad jurídica, etcétera, que por afectar a uno de los principales órganos de representación del Estado, suelen venir regulados por una Constitución o una norma similar de carácter fundamental en Derecho.(...)"
No tots els i les gerents/tes de fàbrica són bons empresaris i están ben qualificats. Només´ho són per ser el fill o filla del fundador de l'empresa.
Però, realment cal sustentar a una família que creix i es multiplica per a que siguin tant sols la representació del poble, peleles moguts pels fils del parlament, però amb vacances ciutadanament pagades amb els diners que ens currem durant 8 o més hores diàries? Si ni tant sols tenim la moto BMW del Rei i tenim que anar en la llauna de sardines dels autobusos públics!!!
Això si noi, la polèmica està servida en safata de plata. Olé per als qui tenen el valor d'opinar!!!!!!!!!!!!!!
Publicar un comentario